dubtes-cirurgia-nas

user-3
email-2
smartphone
birthday-cake-with-candle
tooth
calendar

Si hi ha un problema de mala respiració nasal sempre és necessària la intervenció d’un otorinolaringòleg, si no es realitza una millora de la respiració nasal (Rinoplàstia) la intervenció la pot practicar un cirurgia plàstic. La septorrinoplàstia és considerada una de les intervencions més difícils i per aquest motiu és aconsellable que només la realitzin cirurgians amb una àmplia experiència. Sempre és necessari realitzar una endoscòpia nasal per confirmar el diagnòstic de la desviació del septum nasal i /o una hipertròfia dels cornets inferiors i descartar també altres possibles causes.

El nas ben operat és aquell que no es nota que ha estat operat, és a dir, quan mirem a una persona el seu nas ha de passar completament desapercebut quedant ben integrat a la cara i que a més a més respiri bé. La gent que et conegui en un futur no ha de poder observar que el teu nas ha estat operat. Els nassos amb uns resultats estètics exagerats són deguts a la utilització de tècniques quirúrgiques inadequades amb una resecció excessiva dels cartílags alars que produeix un nas pinçat o per unes osteotomies incorrectes que produeixen el col·lapse de la piràmide òssia.

La intervenció de septorrinoplàstia requereix una alta especialització de manera que no pot ser una més de les múltiples operacions que realitza el cirurgia. Des del punt de vista tècnic no és aconsellable que la realitzin conjuntament una cirurgia plàstic i un otorinolaringòleg, ja que les tècniques de les dues especialitats són bastant antagòniques i posen de manifest les limitacions d’ambdós.

És imprescindible poder analitzar els resultats postoperatoris valorant les fotografies d’abans i després de la intervenció dels seus pacients. Observant el book fotogràfic has de preguntar el que t’incomoda del teu nas i el cirurgia ha d’explicar-te les tècniques més adequades per aconseguir-ho i sobretot valorar els resultats que et mostra el cirurgia.

Es realitza sistemàticament un estudi fotogràfic complet del nas amb fotografies frontals, basals, perfils i obliqües de tots 2 costats. També es fa una fibroendoscopia nasal amb un fibroscopi òptic amb monitor on el pacient pot observar la desviació del septum nasal i la hipertròfia dels cornets inferiors facilitant així l’explicació de les correccions a realitzar. També es fa un estudi preoperatori complet amb una analítica general, Rx Torax i un electrocardiograma. L’anestesista valorarà aquests estudis preoperatoris i realitzarà els canvis de mediació adients (retirada o substitució d’anticoagulants), així com l’exploració del pacient per tal de detectar possibles dificultats a la intubació. Si fuma ha de deixar de fumar o com a mínim disminuir el tabac els dies previs a la intervenció.

Habitualment són 24 hores d’ingrés hospitalari.

És una intervenció que requereix una preparació psicològica per part del pacient perquè encara que no es caracteritza per ser una intervenció dolorosa sí que es pateix des del punt de vista psíquic pel fet que durant 4 dies no es pot respirar pel nas i això produeix ansietat. El dolor, en cas d’haver-hi, és lleu amb una sensació d’embotiment o pressió. Habitualment hi ha un llagrimeig abundant produït perquè les llàgrimes no poden sortir per la seva sortida natural. També hi ha molèsties a l’orofaringe produïdes per la sequedat per la respiració exclusivament oral.

És una intervenció molt segura i per això la possibilitat d’hemorràgia és altament improbable. El pacient porta uns taponaments nasals que són unes esponges que es retiren al cap de 4 dies. Aquestes esponges comprimeixen molt lleument les estructures nasals evitant així el dolor. Durant els 2 o 3 primers dies és habitual que estiguin plenes de secrecions.

L’hematoma postoperatori depèn de si es realitzen osteotomies (fractures nasals) per corregir la piràmide òssia (cas d’una gepa del dors nasal o una gran desviació de la piràmide nasal). Però habitualment és lleu i desapareix en 1 o 2 setmanes com a màxim.

No, si realitzem una correcció del septum nasal i de la punta nasal no es produirà cap mena d’hematoma.

Durant els primers 4 dies cal beure aigua sovint per hidratar bé la boca (orofaringe), és millor que els aliments no siguin molt sòlids perquè al mastegar la musculatura exerceix una pressió lleu sobre el taponament nasal que fa que dreni les secrecions que té. Es poden beure begudes fredes però cal evitar les molt calentes i sobretot recordar que al no poder respirar pel nas hem d’ingerir els aliments en petites quantitats.

Els taponaments nasals abans de retirar-los se infiltren abundantment amb sèrum fisiològic perquè després de 4 dies estan adherits a la part interna de la paret lateral nasal. El dia de la intervenció es col·loca un material plàstic que serveix per estabilitzar el septum nasal i que també facilita que el taponament nasal llisqui, val a dir de totes maneres que la primera cura sempre és una mica desagradable i lleument dolorosa.

Si realitzem una correcció del septum nasal amb osteotomies necessitarem que les estructures es reposicionin a la posició desitjada i evitar també possibles hemorràgies. Retirar els taponaments nasals abans pot produir pitjors resultats funcionals.

El taponament nasal està en funció de la cirurgia realitzada, és a dir si no es realitza una correcció del septum nasal ni dels cornets inferiors i només practiquem una rinoplàstia amb correcció del dors nasal i / o la punta nasal podem retirar el taponament nasal a les 24 o 48 hores.

Sistemàticament no però en mes del 90% de pacients es practica una correcció dels cornets inferiors al mateix temps que el septum nasal.

Segons la meva experiència la radiofreqüència és una bona tècnica per reduir els cornets inferiors hipertròfics sota anestèsia tòpica, ja que és poc agressiu i no es necessita taponament o bé un taponament mínim. Si realitzem una intervenció de septorrinoplastia sota anestèsia general és més adequat realitzar la reducció dels cornets inferiors mitjançant cirurgia perquè igualment necessitarem 4 dies de taponament.

Després de 4 dies quan es retiren els taponaments nasals es produeix una millora de la respiració però ràpidament en poques hores es genera un edema a l’interior de les foses nasals, juntament amb les plaques de plàstic per estabilitzar el septum nasal, impedeixen la respiració nasal. Després de 4 dies millora molt el llagrimeig ocular i la sensació de pressió. A la setmana, quan retirem les plaques nasals la millora ja és molt important. Durant les 2 o 3 primeres setmanes encara no es respira amb normalitat pel fet que hi ha secrecions nasals que impedeixen el pas de l’aire.

Mocar-se està completament contraindicat durant el primer mes, ja que en fer-ho exercim una gran pressió sobre el septum nasal i això fa que es pugui desplaçar cap a l’altre costat. Podem realitzar rentats nasals amb sèrum fisiològic o amb preparats d’aigua de mar.
Si realitzem osteotomies amb fractura de la piràmide nasal, es necessita una fèrula externa protectora d’un material de plàstic, durant 2 setmanes.

Es poden realitzar exercicis com abdominals o estiraments a partir dels 10 dies. Bicicleta a baix nivell, a les 2 setmanes. Córrer, aproximadament al cap d’un mes. Durant les 2 primeres setmanes cal evitar aixecar pesos i si es fa cal fer-ho amb la boca oberta.

El temps de baixa laboral és entre 10 i 14 dies segons el tipus de septorrinoplastia, és a dir, en cas d’una cirurgia de la punta nasal sense osteotomies, la recuperació serà molt ràpida. En cas d’un nas molt desviat o molt projectat amb una giba del dors nasal important que requereixi osteotomies, els edemes poden trigar 2 setmanes a desaparèixer completament. També depèn del treball, és a dir, en cas d’un treball sedentari es pot reincorporar als 10 dies, però si es fa un treball físic intens, és millor esperar fins a les 4 setmanes.

En cas de realitzar osteotomies (gibas dors nasal o desviació de la piràmide nasal) s’ha d’evitar durant els 6 primers mesos.

Si realitzem osteotomies és millor evitar prendre el sol els 6 primers mesos.

A diferència de la majoria de cirurgians plàstics que realitzen les osteotomies a través de mini incisions cutànies, jo les realitzo a nivell endonasal sota control endoscòpic que facilita molt la seva precisió i per tant es disminueix molt l’edema postoperatori.

Per poder realitzar un diagnòstic de per què respirem malament és imprescindible una exploració endoscòpica nasal i si es confirma una desviació del septum nasal i / o una hipertròfia dels cornets inferiors fer una septoplàstia combinada o no amb una cirurgia dels cornets inferiors.

Segons la meva experiència no s’ha de plantejar fins els 18 anys o quan s’acabi el creixement.

Una septoplàstia es pot practicar perfectament en un pacient de més de 70 anys amb un bon estat general que vulgui millorar la respiració, però si és una septorrinoplastia amb osteotomies cal que considerem que el postoperatori serà molt més mòrbid.