La septoplàstia extracorpòria és una tècnica en la qual s’extreu tot el sepum nasal s’intenta redreçar dins de la possible i es recol·loca.
El principal problema que té aquesta tècnica no té res a veure amb la seva dificultat o les indicacions que pugui tenir sinó en la confusió que crea aquesta denominació .Segons la RAE extracorpori significa fora de el cos, és a dir realitzat fora de el cos indueix a pensar en tècniques quirúrgiques molt complexes o avançades i res més allunyat de la realitat. Sempre que fem una colocacion d’un empelt nasal té un temps que és extracorpóreo.
En els pacients amb un enfonsament de l’dorsoo nasal en rinoplàstia Barcelona el que realitzà ENS l’obtenció de cartílag de l’pablellon auricular que va remodelar i posteriorment va suturar a l’dors nasal, en aquest cas encara evidentementene també hi ha un temps extracorpori no podem dir que és una rinoplàstia extracorporea .
Hem de considerar que quan un pacient presenta una gran desviació posterior, en aquest cas la terminologia medica vol dir mes interna però podem mantenir un adequat suport de la punta nasal no cal recol·locar aquesta part eliminada de l’envà nasal.
Aquesta és l’opció que és mes adequada i que és la que va realitzar en els pacients que realitzà 1 septorrinoplàstia a Barcelona.
La septoplàstia és habitualment una tècnica quirúrgica senzilla però això no vol dir que no pugui tenir les seves dificultats com pot ser el cas d’un pacient amb una gran desviació anterior en la qual és dificl d’assegurar el suport nasal adequat per evitar que la punta nasal caigui i es produeixi el que es diu “nas de boxejador” en la qual hi ha un enfonsament de la punta nasal.
La septoplàstia extracoroporea es va descriure inicialment ne l’any 1952 per King i Ashley i i Posteriorment només alguns autors l’han realitzat.
Quan realitzem una septoplàstia diferents autors recol·loquen una petita part de l’cartílag septal que hem corregit, és a dir, en certa manera és una septoplàstia extracorpòria limitada, però insisteixo el terme mèdic utilitzat és inadequat perquè indueix a la confusió ..
Segons la meva experiència en la cirurgia integrada funcional i estètica és a dir en la septorrinoplàstia hi ha diversos factors que són realment importants quan realitzem aquest tipus d’intervencions, el primer és que hem de mantenir al menys 1 cm de suport a la part més anterior de l’septum nasal, és a dir en la part més externa i que la zona de la vàlvula nasal aquest perfectament corregida.
La septoplàstia extracorpòria és una tècnica que no utilitza de rutina gairebé cap cirurgià només podria tenir el seu indicació en alguns casos i és molt discutible. .
Hem de pensar que treure pràcticament tot el septe nasal ossi i cartilaginós d’una sola vegada és una cosa molt difícil de realitzar i que a més no té cap lògica perquè vam crear una gran desestructurazion de tot el nas és a dir debilitem completament tota la estructucta interna i això qualsevol otorinolaringòleg el coneix perfectamnete amb la qual cosa jo mai ho he fet en pacients amb septorrinoplàstia a Barcelona.
La correcion d’el septum nasal s’ha de produir sempre de manera progressiva corregint primer la desviacon de l’envà nasal (septum) mes anterior, és a dir, externa i a mesura que anem progressant procedim a la correcion d’el septum ossi mes posterior o intern.
Quan una tècnica no es popularitza és per alguna raó, en el cas de la setoplastia extracorpòria hi ha diverses la primera és la gran dificultat d’extirpar en bloc tot el septe nasal i el risc que això suposa de desestabilització i col·lapse del nas.
El principal problema però rau en la recolocacion d’un septe nasal que hem extret en bloc, després ho vam intentar redreçar però realment només podrem fer-ho parcialment i finalment el més difícil que és tornar a posar dins del nas aquest envà nasal corregit i assegurar-nos mantenelo en la posició desitjada.
La recolocaion i manteniment en la posició adequada de l’septe nasal és molt difícil si es fa en bloc perquè hem de fixar-lo mitjançant sutures que generin una tensió simetrica a banda i banda de les fosses nasals perquè no generin posteriorment una desviació de l’septe nasal cap a una de les fosses.
La septoplàstia extracorpòria genera molta controvèrsia i no només per la terminologia utilitzada que és confusa sinó perquè des del punt de vista de la funcionalitat no té molta lògica.
En casos en què hi ha una gran desviació de l’septum en els quals no és possible assegurar el adequat suport de la punta nasal és més adequat col·locar un empelt columelar i si això no és suficient afegir a més un empelt caritlginoso obtingut de l’cartílag septal des del ‘àrea K a l’domus cartilaginós que en la seqüència que segueixo en aquests freqüents casos de septorinoplàstia a Barcelona ..
La septoplàstia extracorpòria presenta a més un altre risc que sovint els autors semblen infravalorar i és la possibilitat d’una hemorràgia important perquè una cosa és corregir una desvaicon anterior de l’septum caritlginosa i una altra molt diferent procedir a resercar en bloc a més tot l’envà ossi posterior amb la lamina perperndicular de l’etmoides i el peu de l’vomer perquè és precisament aquí on podem Tenet un sagnat important que requereixi un taponament nasal que dificulti molt la recoloccion de l’envà nasal.
